Després de passar 10 dies a la costa, vam abandonar les platges del Carib per visitar la part central del país.

Un vol ens va portar fins a Guadalajara, una de les ciutats més importants de Mèxic, per anar a visitar al nostre amic Hugo.

Vam passar 4 dies a casa seva, aprofitant perquè un mexicà ens ensenyés la essència del seu país.

La primera nit ja vam començar forts, vam anar a veure una combat de Lluita Lliure mexicana. El barri ja no feia massa bona pinta, i la veritat que érem dels pocs estrangers que corríem per la zona. És impactant veure com ho viuen, famílies senceres amb nens petits cridant als lluitadors. Uns s’insulten als altres, després insulten als lluitadors i tota l’estona sense parar de cridar. Tota una experiència!

Vam conèixer la ciutat de Guadalajara durant el dia, perquè de nit la cosa canvia. El nostre amic només ens va deixar moure’ns per un carrer en busca d’un restaurant per sopar i prendre alguna cosa. I és que Mèxic i la seguretat no van agafades de la mà. Només calia posar les notícies per veure els assassinats i segrestos que es vivien a diari. Cal sentit comú i anar en compte per saber en quins llocs et pots moure i a quines hores.

Una de les parts que més ens va agradar va ser Tlaquepaque, una petita ciutat a les afores de Guadalajara que està integrada com a un barri i que té un encant molt particular. Els seus carrers encara conserven l’essència colonial tant característica de l’època i està ple de galeries i botigues artesanals a banda i banda del carrer principal.

Des de Guadalajara vam dedicar un dia a conèixer Tequila, poble originari de la típica beguda mexicana que es troba a 1 hora de la capital de Jalisco. A Tequila si ha d’anar per veure Tequila. Estan les principals cases tequileres del món i es poden fer visites guiades. José Cuervo, Don Julio, Casa Corralejo, Herradura, són algunes de les més conegudes.

Donar una volta pel poble i entrar a les principals cases de tequila per assaborir les degustacions que ofereixen en forma de “xupitos” és una idea molt atractiva, amb l’únic inconvenient que quan portes unes quantes visites comença a fer afecte. En un mercat central d’artesania vam provar la michelada. És una beguda típica de Mèxic feta amb cervesa, suc de llimona, sal i una mescla de diferents salses. No ens va agradar!

La següent parada va ser visitar l’Estat de Guanajuato, concretament vam agafar un bus fins a Irapuato, on viuen els tiets del Marc. Cal dir que els desplaçaments amb autocar per aquestes regions són dels més còmodes que hem pogut fer.

Doncs a Irapuato ens va acollir la nostra família. Una casa molt maca en una zona residencial de la ciutat va ser la nostra llar durant 4 dies. Des d’aquí vam fer les nostres sortides cap a les diferents ciutats colonials de la zona, explicades de primera mà per uns expatriats que porten ja 3 anys a Mèxic.

La ciutat de Guanajuato va ser la que més ens va agradar. Visitar aquesta ciutat és fer una immersió profunda a la història d’aquest país. Al 1810 Guanajuato va ser l’inici de revolució independentista de Mèxic amb la victòria de Miguel Hidalgo a l’Alhóndiga de Granaditas sobre els espanyols. Recorrent els carrerons empedrats amb un estil arquitectònic neoclàssic i barroc, es descobreix la cuna de la independència mexicana. Places plenes de vida, racons amagats com el carrer del “Beso” i monuments històrics fan que sigui una visita obligada en aquestes terres. S’ha de pujar fins al Pípila per poder observar unes vistes panoràmiques magnífiques a la ciutat i la seva vall.

Una altre ciutat colònia important és San Miguel de Allende. Allà vam fer una volta pel centre on hi ha un mercat d’artesania i fins arribar al Museu Casa d’Allende, on un guia voluntari ens va explicar la història de la ciutat a través de quadres i objectes personals que es conserven en aquesta vivenda.

L’última part del viatge va ser a la capital del país. Anàvem amb peus de plom degut als casos de segrests a turistes i per ser considerada una de les ciutats més perilloses. El nostre hotel estava a la zona de l’Angel de la Independència, molt ben ubicat al costat de carrers plens de bars i restaurants.

Una visita obligada és el Museu Nacional d’Antropologia, on es pot fer un repàs de tots els anys de la cultura Asteca, Maia, Teotihuacana, Olmeca,… i sobretot on es troba el conegut calendari Asteca o Pedra del Sol.

La Pedra del Sol és el monòlit més important de la cultura prehispànica a Mèxic i data de l’any 1480 aprox. En el disc estan representats els quatre punts cardinals, les 4 èpoques i tres anelles internes amb el calendari Asteca.

A DF ens vam trobar amb uns amics que vivien a prop. Vam donar una volta pel centre per veure el centre històric de la ciutat, la plaça de la constitució, el palau de les belles arts i la catedral de metropolitana abans de anar a prendre unes copes a una terrassa amb vistes. Vam anar a veure la casa de Frida Kahlo en el barri de Coyoacán, una zona estupenda per donar un vol. Per anar-hi vam agafar el metro i vam tenir l’únic altercat en tot el viatge. Just a l’entrar al metro ens van fer un petit placatge entre uns quants i un van posar la mà a la ronyonera del nostre amic per robar-li la cartera i l’Iphone. Ens vam donar compte ja dins del vagó sense saber exactament qui havia estat i amb la por que ens poguessin treure alguna arma i complicar el tema.

Un moment amb tensió va ser quan vam decidir anar a veure les piràmides del Sol i la Lluna que es troben a 50km. a les afores de la ciutat. Hi ha dos maneres per anar, bus o cotxe. El bus era la nostra idea principal, però després de buscar i veure que eren autocars on moltes vegades havien estat atracats per ser molt freqüentats per turistes, vam declinar l’opció. Només ens quedava taxi però havíem de vigilar. Vam trobar un noi a l’hotel que ens oferia el servei per un preu raonable. Li vam demanar que ens enviés el seu DNI per donar la informació a un amic i tot i així no anàvem gens segur. Al final no va passar res i es va quedar en anècdota.

Teotihuacan va ser una de les ciutats més importants de Mèxic amb 150 mil habitants durant el segle III aC i III dC. Actualment hi queden les ruïnes que es poden visitar i imaginar el que podia ser aquella esplèndida ciutat. La Piràmide del Sol, la tercera més gran de món, fa 70 metres d’alçada i es pot pujar fins a dalt per contemplar unes precioses vistes. També està la Piràmide de la Lluna, una mica més petita i no es pot pujar fins a dalt. Les dues piràmides les uneix la “calzada de los muertos” l’avinguda principal amb La Ciutadela al sud i al nord el palau de Tepantitla.