Vam arribar als Emirats Àrabs per visitar Dubai i algunes de les ciutats més properes durant una setmana santa molt intensa. Dubai ens va rebre a la seva part antiga, la old Dubai, al costat del Creek i on viuen la gran majoria de treballadors.
Allà és on va començar la nostra visita amb una volta pels carrer de la zona fins arribar al museu de la ciutat. Aquest està ubicat dins de la Fortaleza Al Fahidi, un edifici de defensa del 1.787 considerada la construcció més antiga de la ciutat.
El museu en sí és bastant limitat. Explica la història dels antics ciutadans de Dubai, a més d’algunes recreacions amb figures de l’estil de vida que tenien, on fins no fa massa era un gran desert.
El següent pas va ser visitar la zona del Creek, un canal que entra 10 km des del mar i separa dos barris. La millor manera de creuar-lo és amb Abra, una barqueta que fa de taxi fins a la zona del zoco, centre de l’or i les espècies de la ciutat.
Aquests mercats són l’aire lliure, amb tot de productes àrabs que recorden molt el que és la zona més antiga de la ciutat i tot el lligam musulmà que hi ha a l’Orient Mitjà. Al costat de les espècies està el de l’or, on més de 300 parades s’ajunten per formar la concentració de joies més gran de la Dubai.
És interessant venir a la zona del Creek per sopar en alguns dels restaurants amb terrasses que hi ha a la vora del canal i acabar fumant una sisha després d’un bon cuscús o un deliciós tabulé.
La millor manera de moure’s per Dubai és llogar un cotxe. L’extensió de la ciutat és molt gran, amb zones molt diferenciades i si es vol fer una escapada val la pena la llibertat del vehicle.
Com volíem una mica de platja, vam anar a la platja pública que hi ha just al costat de l’hotel Burj al Arab. La platja en sí no està malament, no hi ha cap servei i es troben els locals banyant-se amb roba i inclús vam veure alguna dona que es banyava amb burca sencer.
La millor idea la vam tenir l’endemà, quan vam anar a visitar la Jumeirah Palm, una illa artificial plena de torres i mansions amb el famós hotel Atlantis al final.
Vam passar dins de la platja privada de l’hotel sense problemes, com si fóssim residents, i vam passar una estona a les hamaques, amb tovalloles incloses i, gelats per suportar la calor.
Com ens va semblar tant bona idea, ho vam repetir al cap d’uns dies al Medinat Jumeirah, just davant del Burj al Arab, decidits i amb un número d’habitació aleatori que ens van demanar a l’entrada.
No hi ha dubte que les zones més increïbles de la ciutat són la Dubai Financial Center i la Dubai Marina, on sembla que estiguin competint per veure qui fa els gratacels més alts i més al·lucinants.
En el centre financer està ple d’edificis i centres comercials espectaculars. De fet, es troba el Burj Khalifa, l’edifici més alt del món fins a la data. És recomanat comprar els tiquets per internet, són més barats i a més es té la seguretat de poder entrar a l’hora adquirida. El preu per internet són 125 AED (32€) i a les taquilles (60€).
Pujar a l’edifici més alt del món és una sensació espectacular i no només pels amants de l’arquitectura. No es pot pujar fins a dalt de tot, el seu mirador es troba a 442 metres, una mica més de la meitat de l’edifici.
Si les vistes des de baix al Burj Khalifa són impressionants, les de dalt a tota la ciutat de Dubai no ho són menys. Es pot veure el desert, la Jumeirah Palm i les illes en forma de món que estan construint davant de la costa.
Just als peus del Burj Khalifa si troba The Dubai Mall, per suposat amb el rècord de ser el centre comercial més gran del món. A dins, hi ha més de 1.000 comerços, un aquari, una pista de gel olímpica i l’entrada del Burj Khalifa entre altres. No es queda gens curt el Mall of Emirates, a pocs metres de distància, amb una pista d’esquí dins del propi centre comercial.
Amb la ostentació en el màxim exponent, nosaltres ens quedem amb la zona de Dubai Marina. Un barri de la ciutat amb més de 200 gratacels que envolten una entrada de mar cap a la terra. Evidentment amb totes les comoditats possibles per fer zona residencial més potent de Dubai. Recomanem passejar-hi, tan de dia com de nit, per observar els edificis i els llots més luxosos. No tenim dubte que si haguéssim de viure a la ciutat, agafaríem un apartament en aquesta zona.
No podem deixar de comentar el Burj al-Arab, l’únic hotel del món amb 7 estrelles (ho això diuen). El fet és que pel sant de l’Estel hi vam anar a sopar. No sabem si serà el millor o el que té més luxe del món, però si que és un hotel que no deixa indiferent. Vam sopar un menú al restaurant de la planta baixa on ens vam posar les botes amb peix i marisc tot i que ser el millor hotel no vol dir tenir el millor restaurant.
La veritat és que ens va semblar massa car per la qualitat del menjar. Després de l’àpat, vam tenir l’oportunitat de donar una volta sencera per l’hotel, sense poder entrar a les habitacions, vam pujar fins a dalt, on hi ha un altre restaurant i un bar de copes, per contemplar les magnífiques vistes.
En definitiva, Dubai és una ciutat puntera amb un creixement bestial que s’ha d’anar a visitar. És un lloc diferent on es pot trobar els millors edificis i centres comercials del món, amb les marques i els hotels més cars, una ostentació descomunal a pocs kilòmetres d’on viu la mà d’obra amb unes condicions més que millorables. És una ciutat de contrastos entre els més nou del planeta i la zona antiga que encara conserva part de l’essència del que va ser, no fa tant, un petit poble de pescadors.
