EMIRATS ÀRABS

En els Emirats Àrabs no hi teníem dipositades gaires expectatives i la veritat és que ens va sorprendre positivament. Tant, que inclús ens ha passat pel camp anar-hi a viure algun any per poder estalviar gràcies els elevats salaris que tenen.

Dubai és el destí ideal per aquelles èpoques de l’any en que es té una setmaneta o deu dies de vacances, com setmana santa o el pont de desembre, i es vol viatjar en un destí no molt llunyà. Sobretot quan aquí encara fa fred i a EAU fa tanta calor com per banyar-se al mar.

Nosaltres hi vam anar per setmana santa de 2015, amb la intenció de conèixer Dubai i fer sortides cap Abu Dhabi i l’extrem nord d’Oman, la península del Musandam.

.

ON HEM ESTAT?


MENJAR

Tot i que tant Dubai com Abu Dhabi estan molt occidentalitzats i hi pots trobar restaurants amb tot tipus de cuina i pràcticament totes les cadenes de menjar ràpid que pots trobar a Europa i Estats Units, el menjar als restaurants locals és principalment àrab, menjar molt especiat del que destacaríem les mil maneres de cuinar xai, l’hummus, tabulés, kebabs i cous-cous. També hi ha molta influència de cuina índia i paquistanesa degut al gran nombre de persones d’aquestes nacionalitats que hi resideixen servint de mà d’obra barata per a les grans construccions. A nosaltres el menjar ens va encantar, però qui no suporti el picant hauria d’anar amb compte amb què demana.

.

SEGURETAT

Els Emirats tenen unes lleis molt severes i això els fa força segurs. Tot i que per les dones és força més complicat i és millor no passejar massa sola per les afores o barris menys occidentalitzats.

.

VESTIMENTA

Tant a Dubai com a Abu Dhabi es veu de tot, però predomina entre els locals la vestimenta tradicional que consisteix, pels homes en unes túniques blanques de màniga llarga i llargues fins els peus anomenades Kandura o dishdasha que porten sempre impecables. El gutra és un mocador normalment blanc o blanc i vermell que porten al cap. Les dones locals vesteixen amb abaya, una túnica negre també de màniga llarga i fins els peus que en moltes ocasions està totalment adornada. Per cobrir-se el cap, les dones poden portar burka (cabell i cara completament tapats), el niqab (semblant al burka però deixant els ulls al descobert), el chador (mocador amb la mateixa forma que el burka o niqab però deixant tota la cara descoberta) o el hiyab, mocador que només tapa el cabell. Moltes dones porten també gafaaz, que són uns guants que acostumen a arribar fins els colzes per assegurar-se de tapar qualsevol tros de pell que pugui veure’s amb el moviment dels braços. Tot i anar ben tapades sota aquestes prendes porten roba d’última moda i de les millors firmes així com sabates i bolsos espectaculars. De totes maneres, les grans ciutats s’estàn obrint molt i es pot veure a dones locals vestides com qualsevol dona de Barcelona, amb el cabell a l’aire i vam veure alguna amb shorts o mini faldilla. Així que per les turistes no hi ha cap problema per vestir com és normal. Per a nosaltres ni tan sols hi ha problema per anar a la platja en bikini però topless està totalment prohibit i fortament penat.

.

COMUNICACIÓ

A les grans ciutats si parles anglès no tindràs cap problema de comunicació ja que la immensa majoria de gent el parla perfectament però al sortir cap a zones mes rurals es complica una mica més.

.

DINERS

Els Emirats Àrabs són molt rics i les grans ciutats molt luxoses però tot i així els preus no són abusius pel turista, els preus dels hotels, restaurants i bars són comparables als europeus excloent-hi l’alcohol que està restringit només a hotels (les dicoteques on serveixen alcohol estan dins els hotels amb entrades separades) i és extremadament car.

..

.

En definitiva, la nostra visita al Emirats Àrabs Units ha estat genial. Es pot visitar tranquil·lament la major part d’aquestes ciutats en 9 dies, tenint en compte que es pot aprofitar per passar-ne algun a la platja.

Nosaltres marxem amb la sensació que algun dia i tornarem però no de visita, sinó a viure-hi.

Hem vist un munt d’expatriats vivint en condicions que actualment a casa nostra no es troben. Ens han explicat sous de cambrers o de personal d’hotel que tripliquen el que es paga a Europa, i hem vist ofertes de feina de les nostres professions, on a part de incloure pis i vols a la ciutat d’origen, els sous sobrepassen els 10k euros mensuals.

Què volem dir amb això? Que tenint en compte que allà sempre és estiu, i amb un nivell de vida que és difícil aconseguir aquí, sobretot al començament, no trobem malament poder-hi anar algun dia, un o dos anys a estalviar i agafar experiència internacional.