La tornada a casa, la fi del nostre gran viatge, del nostre somni, era segurament el que més ens preocupava durant l’aventura. Des del principi cada vegada que marxàvem d’un país amb la pena de deixar enrere un capítol de la nostra volta al món ens dèiem l’un a l’altre: imagina’t si aquest vol ens portés de tornada a Barcelona… Doncs bé, dos anys i tres mesos més tard, pujàvem a un vol de l’aeroport internacional de Miami que ara sí, ens tornava a casa posant punt i final al viatge.

La sensació era estranya, ho era molt. Havíem fet parada tècnica a Barcelona tres mesos abans per poder renovar passaports i carnets internacionals de conduir així que no estàvem massa enyorats dels nostres i el tornar-los a veure no ens servia de consol. El que sí ens ajudava era un nou projecte que teníem en ment i que estem començant a materialitzar al tornar a casa.

El nostre pis d’El Masnou l’hem tingut llogat tot el temps que ha durant el viatge i, com per art de màgia, un mes abans de tornar els inquilins ens van informar que el deixaven. La nostra idea inicial era buscar-nos un pis nou i així començar de zero sense tornar a la nostra vida anterior al viatge, que tot i que ens agradava, sentim que ara estem en un punt vital molt diferent. De totes maneres, el fet que els inquilins marxessin ens va fer decidir-nos per tornar al nostre pis, seria més fàcil i sens dubte molt més barat que llogar-ne un.

Teníem la nostra vida repartida en caixes en diferents trasters dels nostres familiars i un pis que redecorar i fer-li un canvi de cara per, com a mínim, donar-li un aire diferent. Així que les primeres setmanes a casa les hem dedicat a pintar, netejar, redecorar… cada caixa que desfèiem era una bufetada de realitat. Ja no som nòmades, ja no vivim lliures pel món, ja no tenim tota la vida a les motxilles i ja no despertarem cada matí on ens vingui de gust.

Vam arribar uns dies abans de Nadal, per passar per primer cop en tres anys les festes a casa amb els nostres i això sí ens feia il·lusió, tot i que els anteriors Nadals, un a Xile i l’altre a Vietnam van estar molt i molt bé, teníem ganes d’un Nadal de fred, a casa i sobretot de passar-lo amb els avis que ja són grans. Les festes ens van distreure molt i ens van fer la tornada molt més agradable i fàcil. Les primeres setmanes van ser un no parar per veure a tots els amics, la família, posar el pis i totes les nostres coses a punt, endreçar les nostres idees per arrancar l’empresa… un no parar que ajudava molt a no pensar massa en el que deixàvem enrere.

Coneixem molts viatgers que després d’un llarg viatge tenen moltes ganes de tornar a casa i a l’estabilitat i rutina, no ha estat el nostre cas. Nosaltres haguéssim seguit viatjant ves a saber quants mesos o anys més si els diners no s’acabessin mai. Ens va quedar pendent fer ruta per l’Àfrica i per l’Orient Mitjà però aquesta espineta ens l’haurem de treure més endavant. Podríem haver-nos quedat a treballar una temporada en qualsevol altre país i després seguir viatjant, però sincerament no ens venia de gust fer qualsevol feina, vam preferir tornar a casa i ja que treballàvem fer-ho en una cosa que ens apassionés.

Tornar a casa per a nosaltres ha estat tot un repte, hem d’admetre que ens ha costat més adaptar-nos a la tornada a la nostra terra que a cap dels 40 països pels que hem viscut aquests últims anys. Tornar als llocs de sempre, repetir costums i no canviar d’escenari no ha estat gens fàcil.  

De seguida vam fer una llista amb diferents destins que ens agradaria anar en els pròxims anys. Una llista que va acabar sent llarguíssima i és que els destins no s’acaben. Tenim molts països pendents de visitar amb calma però també ciutats on fer escapades de 3 o 4 dies. Una llista que esperem anar completant amb el temps.

Les ganes de viatjar segueixen més vives que mai i estem convençuts que hi ha un abans i un després de la volta al món. Una forma de viatjar diferent, de buscar coses que abans no coneixíem, d’agafar-s’ho amb calma i valorar més la qualitat que la quantitat. Uns viatges que intentarem seguir el camí començat: interactuar amb la societat local, viure experiències culturals al màxim i de gaudir de les gastronomies d’arreu.

Per a nosaltres és imprescindible trobar alguna cosa que t’il·lusioni abans de tornar d’una experiència com la que hem viscut, és important buscar altres il·lusions per afrontar la tornada amb optimisme ja que no és fàcil deixar enrere anys de llibertat total, aventura i emoció diària sense obligacions més enllà de les que ens auto imposàvem. Un cop has complert el teu SOMNI, has de trobar-ne un altre que li doni sentit a tot de nou. Al cap i la fi, nosaltres no sabríem viure sense somnis i objectius. I quan ja n’has complert un, els següents els comences a veure més a prop i factibles.

És veritat que aquesta pandèmia mundial a aplaçat els nostres objectius laborals i òbviament les il·lusions de viatjar, qui sap durant quants mesos. Ens ha agafat just al tornar a casa, tres mesos més tard d’establir-nos i amb les coses una mica a mitges. Després de viure tants dies diferents sense rutines i de moure’ns amunt i avall per tot arreu, quedar-nos a casa tant de temps seguit no resulta fàcil. Però també hem de dir que ens sentim afortunats perquè això no ens hagi agafat en mig del trajecte i haguem pogut fer el nostre viatge sense interrupcions.

Nosaltres ja hem complet el somni de donar la volta al món, amb uns resultats molt més gratificants del que mai ens haguéssim imaginat. Tenim moltes coses en ment però sovint ens preguntem; desprès d’una primera volta al món, seria molt més fàcil fer-ne una segona, no?