Miami era l’última ciutat de la ruta pels Estats Units i per partida doble perquè teníem intenció de tornar-hi després d’un mes de visita pel Carib. El nostre vol cap a Barcelona sortia de la capital de Floria així que ens repartiríem la visita a la ciutat més llatina en dues vegades.

A Miami ens va sorprendre que la gent ens parlava més en castellà que anglès i és que hi ha una comunitat de hispanoparlants molt gran. Els nostres primers dies a Miami es van resumir en recorre una mica el centre i a visitar un dels amics que teníem a Beijing i que ara viu aquí, l’Andrew.

Estàvem allotjats en una ubicació immillorable. En un apartament de DOMIOS just davant del American Airlines, l’estadi dels Miami Heat, amb unes vistes de vertigen des de la planta 25. Repetíem apartaments després de New Orleans i no podia haver estat millor. Un pis amb 3 habitacions gegants i parets de vidre per veure una bona part del centre i els alts edificis de Miami Beach al fons. Tots els detalls de la nostra experiència amb els apartaments de DOMIOS Miami a AQUÍ.

Podríem resumir en que el centre de Miami no és gaire atractiu. Un tramvia elevat recorre el downtown passant per la zona de Brickell, on viu el nostre amic Andrew. Aquí vam quedar per dinar i per posar-nos al dia després de 5 anys, casi res.

Aquest primer contacte amb Miami va ser relaxat, vam dedicar-lo més a gaudir de l’apartament de DOMIOS amb la seva piscina i vam acabar de muntar la ruta per tres països del Carib.

Quan més vam aprofitar per visitar la ciutat va ser a la tornada, un mes després, on ens vam quedar 3 dies en els apartaments de l’Andrew a Brickell, just al costat del centre comercial. Ens trobàvem al centre de la ciutat, en un edifici modern i amb una piscina al planta superior que tenia unes vistes d’escàndol al downtown, a Miami Beach i a l’interior de Florida. Vam passar els últims dies de la nostra volta al món conscienciant-nos de la tornada i del canvi de vida que ens tocava.

Tot i així vam aprofitar força els dies a Miami per veure els llocs que més ens importaven. Per començar, només arribar del aeroport vam anar a la zona de Wynwood on es celebrava el festival Art Basel. Un festival per tota la ciutat amb exposicions d’art repartides en diferents punts i molta festa pels carrers.

Wynwood era un dels punts neuràlgics amb food markets, concerts i parades de tot tipus entre les parets pintades de grafitis. És recomanat anar-hi de totes maneres ja que hi ha molt street art en una zona agradable per fer-hi una volta.

El dia següent vam anar a una de les zones que més ens venia de gust, el Little Habana, concretament a la Calle Ocho on es concentra la màxima expressió cubana de la ciutat. És un barri on es van establir els cubans al marxar del seu país i han format una petita colònia amb restaurants, bars i botigues d’autèntics havaneros. Després del nostra pas per Cuba fa 4 anys, va ser una bona manera de recordar i reviure un dels països més diferents del món.

Aquella mateixa tarda, i com a regal de comiat pels Estats Units, vam anar a veure una de les coses que més il·lusió ens feien des de que vam trepitjar el país: un partit de la NBA. Vam anar veure els Miami Heat – Chicago Bulls amb un ambient increïble. Música en tot moment i la gent molt animada amb el reggeaton i donant suport al seu equip. Nosaltres ens vam fer dels Heat aquella mateixa tarda i vam animar com un més. A sobre vam guanyar després d’una prorroga molt ajustada amb un triple en els últims segons.

L’últim dia vam anar a Miami Beach, una zona que teníem pendent des de la primera estada a la ciutat. Un bus que passa pel centre porta directament al costat de la platja. Allà ens vam quedar una estona tot i que sense banyar-nos, ja que l’aigua estava molt freda, abans de passejar pels carrers comercials i peatonals del centre.

Va ser un bon dia per acomiadar-nos de la platja per un temps i d’aquesta volta al món per sempre. Dos anys i tres mesos seguits d’estiu permanent i calor, 820 dies viatjant pel món com a forma de vida. Sens dubte la experiència de la nostra vida i ara toca fer un canvi de mentalitat per tornar a casa i començar nous projectes que tenim en ment, això sí, sense deixar mai de viatjar.