L’última etapa de la nostra ruta per la West Coast dels Estats Units visitant els seus parcs nacionals no va ser precisament un parc, sinó una carretera. Ens vam organitzar per acabar la ruta pel Big Sur, una carretera de la costa californiana que es troba abans d’arribar a San Francisco i que ofereix unes vistes dels seus penya-segats impressionants.

El Big Sur és el tram de la Highway 1 entre Carmel by the Sea i el poble de San Simeón, una carretera que uneix les dues ciutats més grans de Califòrnia com son Los Angeles i San Francisco. Aquí, a més d’unes vistes d’escàndols de les muntanyes escarpades que cauen dins del mar, s’hi pot trobar fauna local com foques i lleons marins, centenars d’espècies d’aus diferents i fins i tot, segons la temporada, es poden veure balenes des de la costa.

Nosaltres veníem de visitar els arbres gegants de Sequoia, i la nit abans vam parar per dormir a prop de Cambria, en una àrea de servei de la carretera 46. El dia següent pel matí, després d’un esmorzar de campionat en la nostra Travellers Autobarn, vam iniciar la ruta pel Big Sur que ens portaria tot el dia fins arribar a San José per passar l’última nit a la campervan.

Així doncs vam fer el trajecte de sud a nord, en un dia assolellat i amb una temperatura perfecte per recórrer la costa californiana. Es molt recomanat omplir el dipòsit abans de començar ja que hi ha poques benzineres de camí i totes elles són caríssimes.

Vam començar travessant petits pobles costers com San Simeon que té un pier força xulo per parar i veure el Pacífic. És un bon lloc per allotjar-se si no es viatja amb campervan ja que hi ha una bona oferta d’hotels. Allà mateix es troba el Hearst Castle, un palau de fa cent anys que el seu propietari multimilionari va fer construir juntament amb un zoo privat. Per sort, ara ja no queden animals però es pot visitar l’edifici, cosa que nosaltres no vam fer.

Molt poques milles més al nord està un dels punts més interessants, l’Elephant Seal Vista Point on es pot parar per veure la colònia d’elefants marins que hi ha de forma resident. N’hi ha moltíssim, a la platja que queda a tocar de la carretera, així que nosaltres hi vam parar una estona per observar aquests animals.

Des d’aquest punt es pot veure el Far de Piedras Blancas, del 1874 i que també es pot visitar, juntament amb més elefants marins, per conèixer una mica la seva història.

Nosaltres vam seguir carretera amunt per arribar a Ragged Point, un mirador molt guapo a una bona part de la costa escarpada i a més, una zona amb restaurants, un lodge on passar la nit i banys on fer una parada tècnica. Ens vam preparar un parell de tuppers a la camper i vam dinar asseguts en un banc amb les increïbles vistes de la costa. Molt recomanat!

La següent parada, després de passar per pobles com Gorda, on vam baixar a fer un petit passeig o per Lucia, vam arribar a les McWay Falls. Unes cascades que es poden veure des d’un mirador a peu de carretera, on sempre hi ha varis cotxes aparcats. Són cascades que cauen directament al mar amb els penya-segats de fons, en una estampa molt bonica. Una opció és entrar en el parc estatal de Julia Pfeiffer i fer algun dels seus trekkings fins a les Canyon Falls, prèvia entrada de $10, que serveix per la resta de parcs estatals en el mateix dia.

Si es volen fer algunes caminades, es pot parar una mica més endavant, a Partington Cove. S’ha de deixar el cotxe al costat de la carretera i baixar pel caminet que porta fins al mar.

Si es vol una mica de platja es pot parar a Pfeiffer Beach, unes quantes milles més al nord i un pèl desviat de la highway 1. S’ha de tenir en compte que l’aigua aquí està molt freda i quan nosaltres hi vam anar no feia tanta calor com per banyar-se al mar però tot és qüestió de gustos.

Just després de passar el poble que dona nom a la zona, el poble de Big Sur, hi ha un altre dels parcs estatals de la ruta, l’Andrew Molera. Nosaltres no hi vam parar i vam seguir direcció un dels punts més coneguts de tota la carretera, el Bixbie Bridge. Quan hi vam passar nosaltres estava ple de gent però, un cop passat el pont en sentit nord, es pot parar el vehicle i baixar per veure les vistes i fer algunes fotos. Es va construir el 1932 i és molt fotografiat per la seva arquitectura imponent. Tot seguit es troba el Rocky Creek Bridge, semblant al primer però més petit i no tan conegut.

Si es segueixen tenint ganes de platja, cosa que nosaltres no teníem a finals d’octubre, hi ha la platja de Garrapata Beach que és força gran però que vam passar de llarg. Des d’aquí ens vam dirigir directament fins a Caramel by the Sea per veure la posta de sol des de la platja. Abans, si es va amb temps, es pot visitar el Point Lobos, que al igual que la resta de parcs estatals s’ha de pagar entrada i, on es poden fer molts trekkings diferents en busca dels lleons marins.

A Carmel by the Sea vam parar a la zona sud de la platja per veure com es ponia el sol per darrera l’horitzó en el que era l’última posta de la nostra ruta amb campervan per la costa oest. Justament en aquesta zona de Carmel Point hi ha una casa del Frank Lloyd Wright digne de veure, a més d’altres torres a tocar de les onades impressionants.

Des d’aquí, al fer-se fosc, vam conduir fins a la zona de San José per anar a dormir a prop de Palo Alto. El dia següent pel matí, abans de tornar la Travellers Autobarn a San Francisco, vam decidir fer una petita ruta per Silicon Valley i visitar les oficines de les tres empreses tecnològiques més punteres del món. Vam començar pel campus d’Apple a Cupertino, vam continuar per les instal·lacions de Google amb el seu Googleplex a Palo Alto juntament amb la Universitat de Stanford i vam acabar pels edificis de Facebook.

Un bon final de trajecte abans d’arribar a San Francisco i donar per acabada la impressionant ruta de 17 dies per parcs nacionals i per algunes de les ciutats de Califòrnia, Nevada, Utah i Arizona. Sens dubte, una de les millors experiències de tot el viatge.