Si haguéssim anat més justos de temps durant la ruta per la West Coast i haguéssim hagut de reduir algun parc nacional, el primer hagués estat el Sequoia National Park. El motiu no és que no ens agradés, ni que no valgui la pena visitar-lo, tot el contrari. El fet és que veníem de visitar Yosemite i la Mariposa Grove on hi ha molt sequoies gegants igual que aquí i, per tant, és una mica repetitiu a l’anterior.

El fet que estiguin un al costat de l’altre fa que siguin força semblant. Al parc de Sequoia hi ha arbres més grans i voluminosos del món mentre que al de Yosemite hi ha una mica més de varietat pel que fa a paisatges de muntanya i trekkings.

Aquella nit vam dormir a Fresno, en un pàrquing del Wallmart, per llevar-nos i anar directament a la zona del Gran Grove del parc de Sequoia. És l’entrada nord del parc, que et deixa al Gran Grove Village per poder visitar un dels arbres més importants de tota la zona, el General Grant Tree.

Aquest sequoia gegant és el segon arbre més gran de tot el parc i un dels més gran del món amb gairebé 33 metres de perímetre. Per visitar-lo s’ha de fer un petit camí circular molt fàcil, entre altres sequoies gegants i mil·lenaris.

Dins del parc només hi ha una carretera principal que va de nord a sud i on és concentren la majoria de les visites interessants està la zona més austral. La part de més al nord, a Cedar Grove, no hi vam anar perquè ens omplia massa temps i principalment perquè els trekkings i algunes de les carreteres més populars estaven tancades per precaució.

Així doncs vam seguir la ruta cap al sud durant una horeta per anar a veure el protagonista de tot el parc, el General Sherman, l’arbre més gran del món!

El General Sherman és la joia del parc, l’arbre més gran del món, però no el més alt. El fet és que té una base amb un perímetre de 31 metres i una alçada de 83,8 i per tant, és el que més volum té. L’arbre més gran pel que fa a quantitat de fusta en el tronc i es preveu que té més de 2.000 anys de vida. Realment és impressionant i fa sentir-te molt petit al costat.

Per visitar-lo s’ha de aparcar el vehicle en el pàrquing i fer un passeig de menys d’un quilòmetre pel Giant Forest. Aquí hi ha altres sequoies gegants per visitar entre mig del bosc passejant pel The Congress Trail.

Un dels punts més important d’aquests boscos de sequoies gegants, i que a nosaltres ens va cridar molt l’atenció, és que els propis rangers, encarregats del manteniment, provoquen incendis per accelerar la reproducció dels arbres i netejar la fusta morta dels boscos. Els sequoies necessiten llum solar, bona humitat i un terra sense plantes i ric amb minerals. Tot això es produeix amb incendis controlats que eliminen les branques altes i deixen passar la llum directa del sol i que, juntament amb les cendres, afavoreix la continuada reproducció.  

Tot seguit vam dirigir-nos fins a la zona de Sequoia & Kings Canyon on hi ha una de les atraccions, el Sequoia National Park Tunnels Log, un arbre tombat en mig de la carretera amb un forat a dins per on hi passen els cotxe. Cotxes i no furgonetes o campervans perquè la nostra Travellers Autobarn no hi passava!

En aquesta zona del parc hi ha moltes caminades interessants per fer, entre els sequoia o en algun mirador com el Moro Rock Trail. Nosaltres vam marxar cap al sud per anar a dormir el més a prop possible de la costa californiana per visitar el Big Sur el dia següent.

Abans de marxar del parc vam parar en una àrea remota per buidar les aigües brutes i carregar el dipòsit de la camper amb aigua fresca. Mentre jo estava enfeinat amb les aigües, l’Estel va baixar i va pitjar el boto que tancava automàticament totes les portes de la campervan. Sense donar-se compte, ens va deixar al dos a fora, en mig de la muntanya, a punt de fer-se fosc i amb les claus, els diners, els mòbils i les jaquetes a dins de la campervan.

Per uns moments ens vam veure parant algun dels pocs cotxes que passaven en aquelles hores per anar a buscar els rangers o trencant algun dels vidres per poder entrar a dins. Per sort, els astres es van alinear i vam poder obrir la finestreta petita que dona a la zona superior de la camper, allà on dormíem. Tot i que la finestra estava tapada per una mosquitera vaig poder entrar i obrir el vehicle per dins. Petits entrebancs de les rutes!