Si hi ha un país en el que podem dir que hi ha un abans i un després de visitar-lo, aquest és Xina. Hi hem estat vivint durant un any i el que tenim clar és que és un lloc que no deixa indiferent a ningú.

A finals de l’estiu de 2013 vam anar a viure a Beijing, al campus de la Beihang University. I vam estar estudiant i treballant, així que coneixem força bé com funciona tan la vida laboral com la universitària.

No és fàcil acostumar-se a un estil de vida tant diferent. La part positiva va ser que estàvem envoltats de gent internacional i això va fer que la nostre adaptació fos molt més ràpida.

El que més impacta quan arribes a un lloc tant asiàtic com Beijing, són moltes de les costums que ells tenen normalitzades. Les escopinades que tiren per qualsevol lloc, les fortes olors a menjar que fan els carrers, la gran quantitat de persones que hi ha a tot arreu amb les aglomeracions que comporta i la paciència que s’ha de tenir per realitzar qualsevol tràmit.

.Vam acostumar-nos a viure amb la gran quantitat de pol·lució que hi ha a Beijing, on hi havia dies a l’hivern que una boira densa impedia la visió a 10 metres de distància.

 

ON HEM ESTAT?

Durant l’any que hem viscut a Xina i les posteriors visites que hem fet, hem aprofitat el màxim per viatjar pel país i descobrir gran part del gegant asiàtic:

• Beijing, la capital del nord
• La metròpolis de Shanghai, Hangzhou i les muntanyes de Huangzhan
• El passat de Pingyao i Xi’an amb els seus guerrers
• Espectaculars paisatges de Zhangjiajie, Guilin i Yangshuo
• Inner Mongolia, entre els grasslands i el Gobi
• La ciutat gelada de Harbin

.

COMUNICACIÓ

El handicap de l’idioma és molt important, i és que la gran majoria del xinesos no parla gens anglès, així que ens va tocar aprendre el xinès de manera bàsica per poder viure el dia a dia. Ni tan sols les gestos que creiem eren ‘universals’ serveixen a la Xina, ja que tenen els seus propis gestos per ‘sí’, ‘no’, i números que no tenen res a veure amb els gestos occidentals. És recomanable aprendre també els caràcters bàsics pel menjar ja que és molt difícil trobar cartes de restaurants en anglès i fins i tot quan les trobes no acostumen a estar ben traduïdes. Tot i que la majoria de restaurants tenen fotos a les cartes, si no coneixes els caràcters no sabràs mai què estàs demanant.

La comunicació a la Xina no es complica només per l’idioma sinó que les diferencies culturals són també una gran barrera comunicativa.

.

MENJAR

El menjar Xinès no té res a veure amb el que es serveix al restaurants xinesos a occident. A nosaltres ens va agradar molt però acostumar-s’hi no és fàcil ja que els controls de sanitat són pràcticament inexistents i el menjar no es serveix en les condicions a les que estem acostumats aquí. Els primers dies, fins i tot setmanes van ser complicades i vam tenir més d’un problema estomacal, però amb el temps el cos s’acostuma a la nova dieta i els problemes s’acaben. Un cop arribat a aquest punt vam gaudir molt de la gastronomia del país. El menjar és quasi sempre molt especiat i amb diferents salses, tot sempre tallat en petites peces per tal de poder menjar amb els palets xinesos. La gastronomia varia molt segons la regió i a nosaltres ens van agradar totes les varietats que vam provar.

Tot i la variació, la dieta de la Xina està sempre basada en grans porcions de fideus (en diferents formes), arròs i verdures, mengen carn i peix però en menor quantitat. Tot i així a les grans ciutats pots trobar menjar de qualsevol part del món, a preus sempre més alts que el menjar autòcton o dels països propers. A les grans ciutats hi ha cadenes supermercats occidentals, sobretot americans, os es pot trobar menjar tan asiàtic com occidental en condicions més similar a les que trobem aquí, però a preus més elevats que als mercats tradicionals. En aquests mercats només hi ha productes autòctons i de temporada, la carn i el peix es talla al terra o sobre taules que no sembla que desinfectin massa sovint i res es conserva en fred o gel. Hi ha una alta rotació de menjar que facilita que no es faci malbé amb el temps.

.

DINERS

La vida a Xina no és cara pels occidentals que treballen a la capital del gegant asiàtic i cobren un sou més o menys europeu. Estem parlant que un trajecte en metro val entre 3-5 yuans (0,5€), un bon sopar en un restaurant xinès costa uns 25-30 yuans (4€), un trajecte en taxi de 30 minuts són uns 35 yuans (4,6€) i totes les parades que hi ha al carrer amb menjar són força barates.

Un tema apart és la vivenda. Vam valorar la possibilitat d’anar a viure en un pis en comptes de quedar-nos en el campus de la universitat. La veritat és que els pisos són molt cars en comparació al nivell de vida i els sous de la societat xinesa. Un pis molt senzill d’una sola habitació entre la segona i tercera anella pot valdre tranquil·lament uns 400€ al mes. Hem de tenir en compte també que l’habitatge a la Xina és molt diferent al que estem acostumats a occident. La majoria de pisos ni tant sols tenen una dutxa o lavabo com els nostres, tampoc és comú trobar forn, rentadores, rentaplats o la majoria de grans electrodomèstics, ni espai on posar-los. El més comú és trobar grups d’edificis immensos amb centenars de petits habitacles que sovint, per qüestions econòmiques, comparteixen avis, pares i fills. És molt comú que els petits de la família comparteix habitació amb els avis.

.

FEINA

El tema per treballar a Xina és complicat bàsicament pel que fa al visat de treball. És indispensable aconseguir un visat de treball (visat Z) per treballar legalment al país. Els requeriments bàsics per la seva obtenció són: ser major de 18 anys, tenir una carrera universitària, no tenir antecedents policials, no tenir malalties contagioses i tenir un contracte de treball de com a mínim un any a la Xina. El procés per a l’obtenció del visat és llarg, en primer lloc s’ha d’aconseguir feina que en tot cas serà una feina qualificada ja que per les empreses suposa un cost molt elevat proporcionar un visat Z als seus treballadors i només en proporcionen quan realment necessiten aquest treballador. Així que és més fàcil obtenir el visat amb feines com les de professor d’idiomes ja que per norma general els xinesos no parlen idiomes, a més dóna prestigi a les escoles tenir professors nadius, o occidentals.

Un cop aconseguit el contracte laboral, s’inicien els tràmits pel visat Z, tràmits dels que s’ocupa l’empresa. Un cop els tràmits han començat es pot anar a la Xina amb un visat de turista i començar a treballar, tot i que no és 100% legal treballar fins que el visat Z no està expedit, si ja està en tràmit no pots tenir problemes. Però cal assegurar-se que realment l’empresa l’està tramitant ja que en cas que no ho estigui fent i la policia enganxi un estranger treballant sense visat poden deportar-lo i prohibir-li l’entrada al país durant 3 anys (pels europeus i americans, les penes canvien segons la nacionalitat).

Per iniciar el procés cal sotmetre’s a una revisió mèdica on et revisen la vista, pes i alçada, pressió arterial, i et fan una analítica de sang. Bàsicament el que busquen és que la persona examinada no tingui Sida ni cap altra malaltia infecciosa, en cas de tenir-ne alguna de greu denegarien el visat i s’expulsaria la persona del país imminentment. Cal tenir en compte que és un país força obsessionat amb les malalties infecciones degut a la seva alta densitat de població; a tots els controls fronterissos controlen la temperatura corporal de qui els creua i en cas de ser més alta del normal, es realitzen proves mèdiques abans de permetre’n l’entrada.

Un cop acceptada la sol·licitud a tràmit, l’empresa emetrà una carta d’invitació on explica al govern Xinès la necessitat que tenen d’aquest treballador en concret i els motius pels quals és necessari pel país. Aleshores, el govern expedeix la seva pròpia carta d’invitació en la que expressa si el treballador serà convidat a la Xina a treballar per un període de temps determinat o permanentment. Un cop aconseguides les dues cartes, s’ha de tornar al país natal del treballador per a tramitar el visat, cost del qual les empreses acostumen a fer-se càrrec. Un cop al país d’origen, s’entrega la documentació a l’ambaixada, no al consulat, de la Xina per tal que expedeixin el visat. Ja amb el visat Z al passaport, cal tornar a la Xina i tramitar el permís de residència que s’ha de renovar anualment a l’oficina d’immigració.

Cal tenir en compte que el visat de treball va subjecte a una empresa i lloc de treball en concret i que només serà vàlid mentre es treballi en aquesta empresa, si es canvia de feina s’ha de repetir el tràmit.

.

ESTUDIS

Pel que fa el estudis el govern xinès està invertint en grans quantitats de beques per estudiants internacionals, fet que anima a cursar un màster en alguna de les universitats més importants del país. Això fa que hi hagi la possibilitat de captar talent estranger i que aquests puguin participar de projectes interns o trobar una feina i establir-se en la primera potència econòmica del món.

Les universitats són molt grans, amb campus gegants per poder acollir estudiants d’arreu del país. Tenen una consciència important de l’esforç ja que al ser tanta població si volen entrar en alguna universitat especifica o cursa algun estudi en concret necessiten treure unes notes realment altes a causa de la forta competència que hi ha.

Era impactant veure com les habitacions per estudiants internacionals eren majoritàriament dobles i en molts casos individuals amb un bany personal dins de la pròpia habitació, mentre que les dels estudiants xinesos la mateixa habitació la compartien entre 8 persones i un bany per planta. No tenen el concepte de l’espai íntim i personal.

.

SEGURETAT

La Xina és un país molt segur, els índex de criminalitat són molt baixos ja que els càstigs són molt durs. La societat xinesa és molt pacífica i no s’acostumen a veure baralles, robatoris o conflictes. Això sí, alhora de comprar s’ha d’estar alerta i assabentar-se del preu real de les coses ja que a cada moment intentaran estafar als estrangers inflant els preus fins a 10 vegades per sobre el valor real a tots els tipus d’establiments on el preu no estigui prefixat s’ha de regatejar fortament. Els xinesos tenen la concepció que qualsevol persona occidental és rica i intentaran treure’n profit.

. .

En un territori tant gran com és la Xina es necessita molt de temps per poder descobrir cada una de les ciutats, zones i províncies que ofereix. Esperem poder explicar molts més viatges perquè de ben segur que hi tornarem, i moltes vegades!!!