Una de les facilitat de viatjar per Europa és que les distancies son relativament curtes, en poc més d’una hora de Barcelona ens podem plantar a més d’una vintena de països i això fa que, qualsevol moment sigui bo per fer una escapada de cap de setmana.

Els Reis d’aquest anys ens han portat un cap de setmana a Luxemburg, una escapada romàntica en parella a un dels països més petits de tot Europa i un dels més rics de tot el món. El Gran Ducat de Luxemburg, situat entre Bèlgica, França i Alemanya és una monarquia constitucional amb uns sistema parlamentari. La seva capital, la ciutat de Luxemburg, té un centre històric declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, és una de les 4 capitals de la Unió Europa i seu del Tribunal de Justícia de la UE.

Una bona connexió amb Barcelona a uns preus assequibles fan que sigui una molt bona opció per anar a passar-hi un cap de setmana, temps suficient per fer una ullada a la capital i conèixer una petita part de la seva història.

Només aterrar a l’aeroport internacional del país, situat a només 20 minuts del centre, ja ens vam donar compte que alguna cosa diferent tenia: tot el transport públic de Luxemburg és gratuït! Només el vam utilitzar per anar i tornar de l’aeroport però em de dir que era puntual, net i còmode.

La millor recomanació per fer una visita ràpida a la ciutat en un parell de dies és allotjar-se al centre per poder moure’s caminant i fer i desfer com vingui més de gust. Nosaltres no podíem haver escollir un millor hotel, ja que es trobava a la plaça principal de tota la ciutat, l’Hotel Le Place D’Armes.

Al ben mig de la plaça la qual li dona nom, aquest allotjament de cinc estrelles conserva  l’essència dels edificis del s XVIII unint diferents estances fins a construir un hotel amb 28 habitacions i totes diferents. Amb una mescla d’Art Nouveau i un toc modern, Le Place D’Armes és ideal per venir amb parella, amb família o fins i tot per negocis. Te tres restaurants a l’interior dels quals nosaltres vam sopar un parell de vegades al Le Plëss, amb una selecció de plats exquisits. Tota la nostra experiència AQUÍ.

Sovint quan estem en una ciutat que no coneixem ens agrada fer un Free Tour perquè una persona local ens expliqui, en un parell d’hores, les coses més interesants del lloc on ens trobem. Aquesta vegada vam escollir malament i vam fer un en anglès que començava just davant del nostre hotel i que no recomanem gens.

Un edifici imprescindible de la ciutat és el Palau Gran Ducal, la residencia oficial dels Ducs de Luxemburg. Originalment era l’Ajuntament, es va reformar per ubicar el Congrés (ara al costat) i més tard va ser ocupat i danyat pels Nazis durant la II Guerra Mundial. Just al costat s’hi troba la Plaça Guillem II, en obres quan nosaltres hi vam ser i amb l’oficina de turisme de la ciutat i l’actual Ajuntament.

Havíem sentit que Luxemburg té un dels balcons més bonics de tot Europa i amb raó, el Chamin de la Corniche és un passeig que voreja les muralles de la ciutat alta i on es tenen unes vistes panoràmiques del Grund. Una caminada obligatòria des d’on es pot para en algun mirador i contemplar el verd skyline de Luxemburg. Allà si trobem les Casamatas du Block, tancades quan hi vam ser nosaltres, són un conjunt de túnels i galeries excavades dins de la roca dels s.XVIII per allotjar soldats i material militar i que es vam utilitzar durant les dues guerres mundials per refugiar a més de 35.000 persones.

Seguint el camí de baixada vam arribar al Grund, un barri tradicional i amb encant a la vora del riu Alzatte, amb el pont de pedra de Rue Monster i el Pont du Stierchen i, tot de carrers empedrats que porten fins a l’esglèsia Saint Jean du Grund.

Luxemburg, degut el seu passat té una gran influencia francesa i alemanya. De fet, els idiomes oficials del país son tan el francès com el alemany i el luxemburguès. Grund significa “terra” i és que aquesta zona arran de terra és on va néixer la ciutat i on originalment vivia el poble.

Al peu de la roca de la ciutat alta es troba Klouschtergaart, unes terrasses amb plantacions de d’espècies i plantes exòtiques més oblidades de la regió amb l’objectiu de seguir conservant-les.

Ja el migdia, vam agafar l’ascensor que puja al centre històric per anar a dinar a la mateixa Plaça D’Armes. Teníem ganes de provar menjar típic del país i ens vam dirigir a la Brasserie du Cercle on ens van recomanar un parell de plats autèntics de Luxemburg, per nosaltres, amb un toc alemany molt característic. Vam compartir un plat de porc laminat amb mongetes i unes galetes de patata amb bacó, formatge i ou, acompanyats d’un vin local, un Pinot, molt típic a la zona.

Per la tarda vam aprofitar els últims rajos del poc sol que vam tenir durant tot el cap de setmana per anar a veure l’ascensor panoràmic de Pfaffenthal. Òbviament també és gratuït i uneix la zona alta amb el barri que li dona nom.

Un cop fosc vam anar tornar a l’hotel i fer un parell de cerveses locals mentre descansàvem d’estar tot el dia passejant per la ciutat. De fet és una ciutat molt accessible que es pot recórrer tot el centre a peu sense problemes i amb molts carrers peatonals que la fan més atractiva.

Per la nit ens esperava, per segon cop, un sopar al restaurant Le Plëss de l’Hotel Le Place d’Armes. Un sopar romàntic per acomiadar el cap setmana i gaudir de l’última nit just al centre del casc antic de Luxemburg.

El dia següent, després d’un esmorzar de campionat a base d’ous benedict, french toast i un parell de capuccinos vam aprofitar les poques hores que ens quedaven per anar a fer una volta. Vam visitar la Plaça del Teatre, on vam trobar un munt de gent fent cua per fer-se una prova PCR, vam anar a la Plaça de la Constitució, on hi ha un monument dedicat als caiguts durant la guerra i d’es on es veu el Pont Adolf, un dels més emblemàtic pel seu arc de pedra (el més gran del món durant uns anys) i que travessa la Vall de Petrussa, un conjunt de parcs i jardins que donen oxigen i una visió més verda, si cap, d’una ciutat ja de per sí poc massificada.

Tot i que és petit, Luxumburg té més que la seva capital. És un país ple de castells medievals que bé es mereixen una visita. Un d’ells són el castell de Vianden o el castell de Bourscheid, que amb una mica més de temps haguéssim anat a veure. Ara ja sabem, que la pròxima visita a Luxemburg tocarà fer una ruta per les millors zones del país, amb ciutats romanes i construccions medievals.