La segona etapa de la nostra visita a Eivissa va començar passada per aigua i molt. Tot un dia de pluges intenses degut a la dana que hi havia a les Balears va fer que ens agaféssim el dia amb molta calma. De fet, ens tocava traslladar-nos en el nou allotjament ben a prop de Sant Antoni, l’Hotel Boutique Can Vistabella.

Vam arribar a mitja tarda, quan semblava que el temps ens donava una petita treva. The Garden of Love, així és com s’anomena aquest petit oasis rodejat de naturalesa i en harmonia amb els bungalows que hi ha repartits per la finca. Tota la nostra experiència AQUí.

El dia següent, ja amb pocs núvols a l’horitzó i amb el sol ben llampant vam anar a un dels llocs més màgics de l’illa. No massa lluny de l’hotel hi ha el mirador de Es Vedrà,

S’expliquen mites i llegendes sobre aquest illot deshabitat situat a al sud oest d’Eivissa i el seu mirador és un bon lloc per observar la posta de sol. Nosaltres hi vam anar pel matí per evitar aglomeracions i sobretot perquè feia bon temps. Al costat hi ha una de les antigues torres de vigilància que hi ha repartides per l’illa, la Torre de Savinar i, s’hi pot pujar amb una petita caminada.

Seguint per la mateixa costa vam anar fins a la Cala d’Hort que continua tenint unes magnífiques vistes a Es Vedrà però que té un restaurant a la mateixa platja que trenca una mica l’encant. Vam acabar a la Cala Tarida on ens trobàvem pràcticament sols en tota la platja.

Ja per la tarda, abans de caure el sol, vam anar a la zona antiga del Dalt Vila, a la ciutat d’Eivissa. Una zona que normalment estava sempre plena de gent, amb iots de luxe atracats just al davant, ara es veia poc transitat i poques persones passejant per les paradetes del port.

Aquest nucli històric declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, té diversos accessos per entrar dins de d’unes muralles del s.XVI que van trigar més de quaranta anys en construir-se i que protegien dels atacs dels turcs. A dalt de tot s’hi troba la Catedral d’Eivissa i és visible des de tota la ciutat.

Precisament a la porta principal d’entrada a la muralla hi ha el restaurant que vam anar a sopar aquella mateixa nit. Il Dek Ibiza, un italià enganxat a la mateixa muralla del Dalt Vilà amb unes vistes increïbles a aquesta construcció antiga des de la seva terrassa.

La seva situació privilegiada crida l’atenció només arribar i també la seva carta, que a més a més de tots els típics plats italians ofereixen una selecció de sushi. La nostra idea era provar una mica de tot així que ens vam deixar aconsellar des del primer moment. Ens van insistir amb les pizzes així que ens van portar una de la casa com entrant. Massa fina i forn de llenya mai falla. Estava boníssima i va venir acompanyada amb un steak tartar triple de salmó, tonyina i advocat. Vam continuar amb un parell de rolls de sushi de salmó primera qualitat i gambes amb tempura i, com a plat principal, vam compartir uns tagliolini casolans amb llagosta i tomàquets confitats, una pasta absolutament deliciosa.

La veritat és que tots els plats eren d’una qualitat increïble i la situació va propiciar que fos un gran sopar. No podíem acabar de la millor manera que amb un Tiramisú de la casa, la seva pròpia versió del cheescake i brindant amb un meloncello italià.

El dia següent ja era l’última jornada sencera a Eivissa i tenim planificat un dels millors plans possibles a l’illa. Agafar una barca de motor que no es necessita titulació i fer una ruta per les millors cales que hi ha al voltant de St. Antoni. Sobre les 11 del matí vam quedar amb els amics d’OPEN BOATS que tenen dos models diferents dels que no es necessita cap tipus de llicencia.

Després d’unes petites explicacions vam sortir amb les ganes de descobrir platges i cales que encara no havíem anat i de la millor manera possible: arribar, tirar l’àncora i banyar-se al mig del mar sense preocupacions.

La primera va ser una de les llocs més top de tot Eivissa: Cala Salada i Cala Saladeta al costat, on l’aigua és absolutament transparent, turquesa i no té res a envejar a les del Carib. Des d’aquest punt tot va ser direcció sud fins arribar al punt més llunya de tot el dia, Cala Vadella.

Un dels llocs que més ens va agradar va ser les Platges del Compte i Cala Escondida on hi ha una aigua increïble, poc profunda i a la que només cal tirar l’àncora per fer gaudir-les. Ens vam emportar una mica de menjar i begudes per passar el dia i aquí vam fer una parada llarga envoltats d’altres barques i alguns iots de luxe.

Alguns altres punts interessants són Cala Bassa, on vam trobar bastants peixos boies endins, Cala Molí, on estàvem completament sols i Cala Tarida, on vam repetir ja que havíem estat el dia anterior.

Aquestes barques es poden llogar durant mig dia o tot el dia, tal i com vam fer nosaltres i es pot retornar després de la posta de sol, tot un encert d’Open Boats. Abans que comencés a baixar el sol vam anar a tirant cap a St Antoni, passant per la Torre d’en Rovira, una de les antigues torres de protecció que queden.

Tocades les vuit de la tarda el cel ja estava canviant a taronja, nosaltres ens trobàvem dalt de la barca, pocs metres davant del Cafè de Mar, que per causes del Còvid estava desangelat i amb poc ambient. Des d’allà vam veure la posta abans de retornar la nostra barca amb capacitat per 5 persones.

Va ser una experiència increïble, on el Pablo i en David van estar sempre pendents de tot. Se’ns va passar el dia volant, sincronitzant la nostra música amb els altaveus de la barca, vam ser els propis patrons per les millors cales de l’illa.

L’última nit, com a sopar de comiat, vam anar a la ciutat de Eivissa, concretament en la zona de Talamaca per menjar en un dels restaurants més emblemàtics de les Pitiüses. El Sa Nansa, situat a pocs metres de l’icònic Pacha Ibiza, és un restaurant especialitzat amb cuina eivissenca, amb tot el producte de proximitat i on destaquen els peixos i els mariscos.

En Pere, xef de tota la vida i la seva dona, porten aquest restaurant que s’ha anat especialitzant amb arrossos i fins a convertir-lo en una visita obligada a la ciutat.

Nosaltres, tal i com més ens agrada, ens vam deixar recomanar per fer un tast d’alguns dels millors plats. El que més destaca de Sa Nansa és la qualitat del producte i es nota que ofereixen el peix fresc del dia.

Vam començar amb un parell d’entrants com la tonyina marinada i una amanida ecològica del seu propi hort. Sempre amb el pa acompanyat de l’all i oli i olivada, com és típic a l’illa. Vam seguir amb gambes fresques a la sal, molt poc fetes i amb un sabor molt intens i amb llorito fregit acabat de pescar. Com a plat principal no podia faltar l’arròs i ens van preparar l’estrella de la casa amb espardenya, gamba vermella i sípia, deliciós. Realment un dels arrossos més bons que hem menjant, la cocció i la qualitat del producte insuperable. No podíem marxar sense provar dues postres típiques d’Eivissa com són la greixonera, un púding fet d’ensaïmades i el Flaó, un pastís de formatge amb menta.

Un sopar meravellós amb productes i menjar autèntic d’una illa que ens ha encantat. La millor manera d’acomiadar-se d’una Eivissa diferent, en unes circumstàncies especials que han fet que puguem gaudir més durant el dia i menys de la nit.

El que tenim clar és que les Balears estan al costat de casa i que, tot i que ens agrada molt viatjar a països llunyans i exòtics, descobrir noves cultures i gent diferent, visitar les illes Balears al menys uns dies a l’any hauria de ser imprescindible. Gràcies aquesta escapada d’una setmana, nosaltres ja les coneixem totes, així que només cal tornar-hi per gaudir-les de nou.