Just després de celebrar els 31 del Marc a la costa de l’Estartit vam posar direcció el Cap de Creus per passar un parell de dies entre cales de l’Alt Empordà.

Entre la terra i el mar s’erigeix aquest Parc Natural de formacions rocoses gràcies a l’efecte de la tramuntana. Aquesta punta de Catalunya és el primer lloc en rebre el sol cada dia i amaga abruptes cales, imponents penya-segats i una rica biodiversitat.

Teníem un parell de jornades per recórrer algunes de les seves il·lustres cales i visitar el poble més conegut de tota la Costa Brava i inclús ens atreviríem a dir de tot Catalunya: Cadaqués.

Nosaltres ens vam quedar a Roses, la porta d’entrada al Cap de Creus. A més de les diferents rutes de senderisme o amb bicicleta i de les activitats aquàtiques, una de les opcions recomanades és anar a fer la ruta del vi de l’Empordà, on es troben uns paisatges impressionants de vinyes davant del Mediterrani i es pot assaborir alguns dels millors vins de DO Empordà.

HOTEL SAN CARLOS

El nostre allotjament, l’Hotel San Carlos, estava situat a les afores de la ciutat, en la mateixa carretera que porta a Cadaqués i a pocs minuts del centre de Roses.

Hi vam estar un parell de dies molt a gust i molt tranquils, respectant les mesures de seguretat en tot moment i fins i tot ens vam quedar a dinar i sopar durant totes les jornades.

És un allotjament antic amb més de cent habitacions que giren al voltant d’una masia de pedra que ha estat restaurada i alberga el que ara és el menjador principal. Aquí vam fer cada dia l’esmorzar i el sopar, a base de bufet lliure que per seguretat el servia el propi cambrer.

Per la nit una gran varietat de plats principals, pastes, amanides i una varietat de carns boníssimes que cada dia que et preparaven allà mateix com el xai o l’entrecot a més d’una selecció de postres casolans per acabar.

Pel matí, hi ha havia diferents embotits acompanyats de torrades i un assortiment de pastes dolces del dia que estaven acabes de fornejar. Cafè, sucs, cereals i diferents fruites completaven l’esmorzar del dia.

L’atracció principal de l’hotel és la grandiosa piscina que hi ha la zona central acompanyada d’una més petits pels menuts de la família. Allà mateix hi ha el bar de l’hotel que serveixen dinars amb plats combinats, pizzes i tapes i al que s’hi pot anar per la nit a prendre una copa. Nosaltres ens hi vam quedar a dinar durant tots els dies ja fos tard després d’una intensa jornada pel Cap de Creus o més d’hora abans de marxar de ruta.

L’hotel disposa d’aparcament privat i diferents instal·lacions esportives per poder usar com pista de tenis, gimnàs, pista de futbol sala i bàsquet, mini golf i una piscina climatitzada per l’època que fa més fred.

La veritat és que vam passar uns dies sensacionals, amb un tracte exquisit del personal i ideal per explorar una de les zones més emblemàtiques de Catalunya.

Durant la primera tarda vam decidir anar a visitar una de les cales que més ens havien recomanat, Cala Rostella, a pocs minuts de Roses en direcció a Cala Montjoi. Es pot deixar el cotxe relativament fàcil en el descampat si hi ha lloc i s’ha de fer un petit camí de baixada per arribar-hi. A la cala, que és de pedres i no de sorra, no vam trobar-hi massa gent, potser perquè era la tarda i vam poder gaudir d’una estona de tranquil·litat amb una aigua transparent i envoltats de penya-segats i pins típics de la zona.

El dia següent ja vam enfilar el camí cap a Cadaqués, el poble més bonic del món segons Salvador Dalí. Qui som nosaltres per contradir a un geni?

No sabem si serà el més bonic del món o de Catalunya però sabem que Cadaqués transmet un sensació especial i no deixa indiferent a ningú.

Aquest municipi pintat de blanc en mig del Cap de Creus i banyat per les fresques aigües de la Costa Brava encara conserva l’essència del que havia estat un petit poble de pescadors. Un casc antic amb carrers de pedra i flors convida a passejar en busca d’alguna de les botigues artesanals o algun dels restaurants davant del mar.

Nosaltres hi vam anar a fer una volta pel passeig que segueix la costa on es veuen totes les barques amarades en mig de la badia.

Una de les opcions a fer, a part de visitar el Museu Dalí de la ciutat són les rutes a peu per la zona. Es pot anar fins a al far del Cap de Creus en un llarg trekking de 5 hores per camins de pedres.

Nosaltres vam optar per una alternativa més fàcil, vam anar fins a la Cala Sabolla que queda a uns 40 minuts de Cadaqués i s’hi accedeix a través d’un fàcil camí només per vianants i una petita pendent direcció el far de Cala Nans.

Allà la platja és de pedres i s’hi respira una tranquil·litat absoluta. Poques són les persones que van arribant de tant en tant pel camí de ronda i algunes altres nedant des de les barques que fondegen cala endins.

Aigua neta i fresca en mig dels petits penya-segats que condueixen fins al far. Una excursió més que recomanada per gaudir d’aquesta tranquil·la cala de Cadaqués i acomiadar-nos d’uns dies de relax i de vacances a la Costa Brava.