Una de les coses que més ens agrada quan tenim pocs dies de vacances és fer escapades a prop de casa. Conèixer racons de Catalunya on poder passar un cap de setmana llarg sense haver de marxar gaire lluny.

Durant pont d’Octubre hem visitat per primera vegada el Penedès, per dedicar-li un parell de dies a la comarca reina dels vins amb una DO coneguda arreu del món.

Hem descobert MontRubí, una bodega al nord de la comarca que combina un boutique hotel de luxe de cinc estrelles, l’Hotel Casa Gran 1771, amb una experiència eno-gastronòmica de km 0 i una elaboració pròpia de vins singulars.

Des de fa només dos anys han sumat al projecte de MontRubí aquest hotel boutique per adults de només 10 habitacions. En un entorn on tot gira al voltant del vi, una masia restaurada pivota l’activitat de la finca. Aquí hi ha el menjador de l’hotel on serveixen àpats amb productes de proximitat i un esmorzar espectacular cada matí davant d’una infinity pool que hi ha al mig de les vinyes.

Nosaltres vam arribar el primer dia just a les 12h on cada matí organitzen una visita guiada d’una hora on expliquen de forma molt dinàmica les diferents varietats de vins que elaboren i ens van mostrar les actuals instal·lacions modernes on treballen.

Aquí produeixen totes les varietats de vins amb el raïm de les pròpies vinyes i està clar que amb les poques pluges d’aquest any i la forta calor, no ha estat la millor temporada de producció.

La visita acaba amb un tast dels seus millors vins a la terrassa del restaurant combinat amb una degustació d’elaboracions pròpies.

Vam passar aquella mateixa tarda relaxats a la piscina que tenen envoltada de les vinyes. Un dia de ple estiu a mitjans d’octubre.

Per la nit, ens esperava un sopar en el seu restaurant, que a l’estiu també aprofiten per servir a la terrassa amb una estampa idíl·lica plena de llums. Ens van preparar un tàrtar de tonyina, mango i advocat que estava boníssim i, de segon, els dos vam demanar un ànec del Penedès que venia amb cuixa confitada i amb un tall de magret al punt. De postres, no podria faltar la xocolata i ens vam decidir per un pastís calent al 70% amb gelat de praliné d’avellanes. Tot el sopar va venir acompanyat d’un maridatge de vins que ens va fer la somier de les finques. 

Com ja hem comentat varies vegades, un dels punts que més ens agraden dels hotels de luxe son els esmorzars. És on realment es veu si l’hotel és bo més enllà de les pròpies instal·lacions. I no parlem del servei, sinó de la qualitat i la varietat que se li ofereix al client. Bé doncs, els esmorzars de MontRubí podem afirmar que són molt bons, sobretot l’apartat dels ibèrics.

El primer matí, com érem menys comensals, es va optar per un esmorzar a la carta. Podíem escollir qualsevol producte de la carta, des d’un plat de formatges i varietat d’ibèrics amb pa amb tomàquet, diferents elaboracions d’ous, mini croissants, fruita, suc de taronja natural, cafès,.. tot servit a la terrassa davant de les vinyes. El mateixos productes però ens forma de bufet vam tenir el segon dia, ja que hi havia més habitacions ocupades i era més fàcil d’organitzar.

Un cop esmorzats, vam decidir dedicar aquell primer dia a visitar Sant Sadurní d’Anoia. Allà teníem reservada una visita a les caves de Canals & Munné. Era el primer cop que visitàvem unes bodegues més centrades en l’elaboració de caves i no tant de vins. Ens van portar a conèixer les instal·lacions noves i ens van explicar com elaboraven aquest producte tant apreciat al nostre país. Vam finalitzar amb un tast d’alguns dels seus productes tant de vins com de caves.

Tot seguit vam anar fins a la fàbrica de xocolates de Simón Coll, al centre de la ciutat, on vam fer una visita amb una degustació de les seves xocolates.

I vam acabar el matí dinant a l’antiga fàbrica de Canals & Munné, després d’unes quantes copes de vi i caves i d’una bona degustació de xocolates. On abans hi tenien la fàbrica principal, ara hi tenen un restaurant que ofereixen un menú a base de carns a la brasa i plats típics de la regió. És una bona opció combinar aquest menú amb la visita a les caves principals.

Deixàvem Sant Sadurní per posar el focus a la capital, Vilafranca. Després de passar la tarda a MontRubí cam posar direcció a la ciutat dels castellers per excel·lència. Vam passejar pel centre de la vil·la i a l’hora de sopar vam anar a La Fàbrica. Un restaurant de que fusiona la cuina japonesa amb la mediterrània, un concepte que ens cridava l’atenció.   

Amb una carta molt extensa, es poden trobar plats típic nipons com el sushi o el okonomiyaki, els que vam provar i més mediterranis com carpacció de tataki de bou o la pasta fresca de confit d’ànec amb salsa de ceps que estava especialment molt bona.

A més, per finalitzar, no vam poder evitar el seu pastís de formatge casolà a l’estil americà per llepar-se els dits! La veritat és que una molt bona opció al centre de la ciutat.

Ja l’últim dia, després de l’esmorzar bufet a MontRubí i de gaudir una estona a la zona de la piscina i de les vinyes ens vam acomiadar d’aquest increïble oasis en mig de la natura. És un magnífic espai per venir a desconnectar, per gaudir amb parella d’un entorn privilegiat, de tot el món vitivinícola i d’una gastronomia de proximitat i de gran qualitat. Un descobriment de primera i molt recomanable si es vol una escapada romàntica, de parella i a prop de casa.

Vam passar per Sant Martí Sarroca on casualment s’organitzava la fira mediaval en el seu castell. Vam pujar fins a dalt i vam visitar les parades de menjar i artesania que hi havia. A l’hora de dinar vam tornar al centre de Vilafranca per fer un brunch en el Manpuk, just al davant de la basílica de Sta Maria.

És un concepte de gastrobar amb productes vegans i sense gluten que combina diferents plats japonesos, amb plats locals i diferents dolços. Fan un cafè de primera, una gran varietat de pastissos casolans i uns dònuts que et deixen la ment en blanc. Nosaltres vam provar uns Ous Benedicte, les gyotzes vegetals, el curry japonès, un dels meus plats preferits i el seu ramen. A més de la bona qualitat del producte, ens va agradar molt conèixer a la Miyuki, la propietària, una dona encantadora i molt hospitalària.